Rijn-Schiekanaal

Aquest és el nom d'un dels canals navegables que creuen Delft. El nom indica que comunica el canal Schie amb un extrem a Delft amb el Oude Rijn (vell Rin), que creua Leiden. En el seu traçat, el canal rodeja la Haia, on hi ha un petit port. L'altre canal, el Schie, va de Delft a Delfshaven, l'antic port de Delft en el Mosa (Maas), que actualment és part de Rotterdam.

Els Països Baixos tenen una densa xarxa de canals navegables, que tenen un tràfic considerable i fluid. De fet, el 45% del tràfic de mercaderies del país es fa per vies navegables. El 50%, amb camió.

Per aquest motiu, la gran majoria de ponts són llevadís per deixar passar totes les barcasses (que càpiguen entre les piles dels ponts). I us asseguro que s'aixequen sovint. Jo ja els he vist uns quants cops.

Al fons es veu com baixa el pont anterior (Sint Sebastiaanbrug).

Hambrug aixecat.

La geografia és la raó principal que explica aquest percentatge. No només perquè és un país pla plagat de canals des de l'edat mitjana (una bona base), sino també perquè hi ha 3 grans ports: Rotterdam, Amsterdam i Antwerpen (Ambers, a Flandes, Bèlgica a tocar de la frontera) connectats entre ells per canals i amb l'interior d'Europa a través del Rin (Rijn) i Mosa (Maas). Això fa d'aquest tipus de transport una opció molt atractiva per llargues distàncies o amb un final o origen en aquests grans ports.

A més, hi ha una voluntat de potenciar aquest transport, ja que ambientalment és una bona opció en molts aspectes (en altres no tant), i permet descongestionar les carreteres i estalviar algunes inversions. El govern està invertint en construir noves terminals i en ampliar les existents. També, en la nova ampliació del port de Rotterdam, el Maasvlakte II, que ella sola doblarà l'actual moviment de contenidors del port, ha imposat a les concessionaries de les terminals que la meitat de les mercaderies s'han de treure amb barcasses.  

Vistes del Nieuwe Maas des de l'Erasmusbrug a Rotterdam. Els vaixells venen de l'interior i es dirigeixen cap a les instal·lacions del port. La imatge era d'una autèntica autopista.

PD: Per Google maps i Google Earth només es pot veure el Maasvlakte I. La segona fase, tot i que el tancament exterior ja està acabat i s'estan omplint l'espai pels molls, no surt. Una llàstima, però sempre queda el buscador.

Edificis de pedra

Si heu visitat els Països Baixos recordareu haver vist molts edificis de color vermell i marró. Uns colors molt característics de les cases del país que també podeu veure a les fotografies que he anat penjant.

Keizersgracht, Amsterdam

Tots aquests edificis estan construits amb maons. Alguns tenen la façana pintada, però molts el deixen vist. Llavors... on són els edificis de pedra que podem veure a totes les ciutats?

Doncs cal buscar bé, ja que és difícil trobar-los. 

Els Països Baixos són un delta i això significa que no hi ha gaire pedra. No sé si tenen alguna pedrera pròpia, però aquesta materia prima ha de venir de lluny, de manera que és molt cara.

En canvi, argila per fer totxos en sobra, i per això es poden veure a tot arreu, fins i tot en edificis singulars com estacions de tren, grans museus i esglésies. 

Estació de tren den Haag HS, una de les més importants de la ciutat.

 Rijksmuseum, Amsterdam

 Nieuwe Kerk, Delft

Oude Kerk, Delft

Fins i tot la Nieuwe Kerk d'Amsterdam, la catedral de la nació on es fan les grans cerimònies té una gran part de la façana exterior de maó. 

A les esglésies la pedra es destina a l'interior i a els marcs de les portes i finiestres.

Si volem trobar aquests edificis, hem de mirar un esglaó superior: els edificis que representen el poder civil.

Els ajuntaments i els waterboards tenen la façana de pedra (ves a saber si l'interior també). Així es distingeixen dels altres edificis i poden presumir de poder i de riquesa.

 Façana del Waterboard de Delft, organisme que s'encarrega dels temes d'aigua. 

 Ajuntament de Delft

 

Koninklijk Paleis, Amsterdam. És l'Ajuntament de Amsterdam durant la República, expropiat pel Germà de Napoleó per convertir-lo en palau reial. Dels que he vist, l'edifici amb més pedra de tots.

També podem trobar una mica de pedra al Binnenhof, l'edifici del parlament, que era un antic palau dels Comtes d'Holanda. Segons una hipòtesis, les pedres que es van fer servir per una ampliació de l'edifici provenien de les muralles de Delft. La teoria es basa en que se sap per diversos documents i obres d'art que Delft tenia muralles de pedra, però no se n'ha trobat cap resta, només terraplens. I Delft es troba a 8 km de la Haia... Si més no, dóna de pensar.

Pati interior del Binnenhof

I com sempre, també hi ha algun palauet amagat d'algun comerciant ric, amb una façana ben ampla i de pedra.

Palau amb façana de pedra a Herengracht, Amsterdam

Holanda o Països Baixos?

Com passa sovint, la resposta a aquesta pregunta és depèn.

Aquest és un cas semblant a quan diem Anglaterra en canvi de Gran Bretanya o Regne Unit, ja que d'alguna manera estem despreciant bona part del país. De fet, Holanda és una província històrica dels Països Baixos i està dividida actualment en 2 províncies: Noord-Holland i Zuid-Holland.

Divisió actual en Províncies

Escut d'Holanda a la seu del Hoogheemraadschaap van Delftland a Delft, un organisme que s'encarrega dels temes d'aigua des del s. XIII.

La capital de la província de Noord-Holland és Haarlem, però la ciutat més important és Amsterdam. De fet, Amsterdam mai ha sigut la capital d'Holanda, ja que Haarlem sempre ha tingut aquest honor, però és la capital del país desde 1815 amb la proclamació del Regne Unit dels Països Baixos. Alkmaar i Zanstaad són altres ciutats importants.
 
La Haia és la capital de la província de Zuid-Holland, on s'hi troben ciutats importants com Rotterdam, Zoetermeer, Leiden, Dordrecht o Delft. Les dues són les dos províncies més poblades del país i pràcticament en tota la totalitat es troben sota el nivell del mar. A la gent que viu més a l'interior no els agrada que els diguin holandesos i és un adjectiu que a vegades s'utilitza com a "urbanita" o equivalent als "pixapins".

Durant els segles XVI-XVIII que va durar la República de les Set Províncies Unides, la província d'Holanda era la més poblada i la més poderosa, tan política com econòmicament, ja que la capital es trobava a la Haia i Amsterdam era el port més important del món (i la ciutat amb més poder). A més, ciutats com Delft, Rotterdam i Haarlem eren centres comercials importants. Poques ciutats del país quedaven fora d'aquesta província (Utrecht, Breda, den Bosch, Nimega).

 L'escut i el nom d'Hollandia es troben a l'escut que presideix l'ajuntament de Delft.

Així doncs, en un país que comerciava amb tot el món, la majoria de comerciants deien, amb raó, que venien d'Holanda i la gent d'altres països va associar el nou estat amb Holanda i no amb les Províncies Unides. A més, antigament, el comptat d'Holanda ja era el més important.

Països Baixos per satèl·lit

Per altra banda, els Països Baixos inclouen més terres que el propi país, ja que aquest és el nom amb els que també es coneixien Bèlgica, Luxemburg, i una petita part de França i Alemanya. No es troben sota el nivell del mar, però si són plans i tenen poca alçada. L'actual Bèlgica va ser coneguda durant els segles XV-XVII com els Països Baixos espanyols, i després, austríacs en el s. XVIII. El rei Carles I va heretar del seu pare Felip el Bell, els comtats de Flandes i Holanda i els ducat de Brabant i Luxemburg, que sumat amb altres territoris formaven les 17 províncies dels Països Baixos. Malgrat tot aquest territoris van estar units poc temps entre 1384 i 1581 amb unions personals i 1815 i 1830 amb el Regne Unit dels Països Baixos.

De compres

Quan un arriba a una nova ciutat, una de les coses més importants a averiguar és quan obren les botigues. Sinó un pot quedar-se amb una bona cara de tonto en veure la botiga tancada un dilluns a les 10 del matí. 

A Delft la majoria de botigues obren de 10 a 18h els dies entre setmana i no tanquen per dinar, excepte els dilluns, que obren al migdia cap a les 12-13h, i els divendres, que acostumen a tancar més tard, entre les 19 i les 21h. Els dissabtes acostumen a tancar una mica abans. El primer diumenge de cada més, algunes botigues del centre de la ciutat també obren. A la Haia i a Rotterdam obren tots els diumenges. 

Sí un compta les hores, no obren menys hores que a Catalunya, però tens poca flexibilitat d'horaris. Per sort, la majoria de supermercats tenen un horari força més ample. Una cosa que em va sorprendre és que tenen molta marca blanca, fins a l'extrem que per determinats productes és casi impossible trobar altres marques!

Una altra cosa a destacar és l'horari dels bancs holandesos, ja que obren MOLTES més hores que els bancs i les caixes a Espanya. Entre setmana obren de 9.30-10h a 18h i dissabte fins les 16h.