Estiu

L'estiu (de veritat) ha arribat definitivament a Delft. Des de divendres tenim màximes de 26ºC, que junt amb la humitat es fan a vegades una mica insuportables, i molt sol. I pel que sembla, aquest bon temps continuarà una o dues setmanes més.

I la gran conseqüència d'això és trobar-se totes les terrasses plenes i els grans parcs que hi ha a les ciutats a rebentar de gent. I no m'extranya gens.

Vondelpark (Amsterdam) el dissabte. I aquestes zones estaven buides comparades amb altres.

Delftse Hout (Delft). Els holandesos van arribar molt més d'hora que jo i es van quedar els millors llocs. No es veu gaire bé, però el fons de la primera imatge està a rebentar de gent.

També quan fa bon temps les barbacoes aparèixen com bolets, ja sigui en jardins al voltant de cases o residències o al llac. No m'esperava que hi tinguessin tanta afició.

Dordrecht

Dordrecht és la ciutat més antiga d'Holanda, que no dels Països Baixos, ja que va rebre els drets de ciutat el 1220 per part del comte d'Holanda. Tot i això, no és la ciutat més antiga de l'històric comtat, ja que 7 anys abans, la ciutat de Geertruidenberg va rebre aquests honors. Actualment, aquesta ciutat es troba a la província de Noord-Brabant.

Passarel·la creuant el port vell al centre de la ciutat

Si busqueu la ciutat en un mapa, veureu què gaudeix d'una magnífica posició estratègica en un creuament i bifurcació de rius. Això la va convertir un un centre comercial molt important i va portar molta riquesa a la ciutat durant molts segles. Com tampoc podia faltar, també tenia els seus pintors. Fins al segle XVIII va ser molt més important que la propera ciutat de Rotterdam. Avui dia, Dordrecht és la quarta ciutat de la província de Zuid-Holland amb uns 120.000 habitants.
 

Actualment té un port marítim i fluvial important i encara estratègic, ja que per allà passen pràcticament tots els bucs que van de Rotterdam i Ambers a Alemanya, i de Ambers a Rotterdam o Amsterdam. És un punt tan transitat què fins i tot té 2 centres de control, un per cada intersecció.

No és la ciutat més maca d'Holanda, però sí que és una gran desconeguda i està a l'ombra d'altres ciutats com Amsterdam, Leiden, Haarlem o, fins i tot, Delft. En la meva opinió, val una visita si un té suficient temps. La part més maca, amb diferència és l'antic port, que es troba al mig de la ciutat i ara està ple de iots i vaixells vells.

A Dordrecht es va produir un dels fets clau de la revolta dels Països Baixos (iniciada oficialment el 1568). El 1572 la ciutat va convocar en secret la primera Assemblea dels Estats Lliures, en la qual es van reunir els representants dels parlaments (Estats) dels comtats d'Holanda i Zelanda. Només van faltar les ciutats d'Amsterdam i Middelburg, que encara no s'havien revoltat. Això només ho podia fer el seu sobirà, Felip II (numeració castellana) o el seu lloctinent als Països Baixos, el temut Duc d'Alba (entre 1567 i 1573), de manera que va ser un desafiament clar. També va assistir un representant de la (Water)Geuzen, una lliga de nobles protestants (inicialment aixafada per Alba), però que va organitzar una poderosa flota que sabotejava el comerç castellà i acabava de conquerir Brielle i Vlissingen.

Cal dir que els rebels encara no lluitaven contra el seu sobirà per destronar-lo, sinó contra el seu governador i les seves polítiques. Volien forçar la seva rectificació en la repressió religiosa dels protestants (llavors clara minoria), la centralització, la pujada d'impostos i els saquejos de les tropes espanyoles enviades contra els sublevats i liderades pel Duc (això últim va ajudar moltíssim a la rebel·lió i va contribuir a la llegenda negra dels espanyols).

En aquesta reunió, Willem I, príncep d'Orange i comte de Nassau, es restablert com a governador d'Holanda, Zelanda, Utrecht i West Frísia (ho havia sigut entre 1561 i 1567) i se'l reconeix com a líder i comandant oficial de la revolta (era l'únic que quedava, ja que dos d'ells havien sigut executats el 1567). El poder es divideix entre Willem i els Estats. A petició del primer, es proclama la llibertat religiosa a tot Holanda. No li retiren la fidelitat a Felip II (cal esperar a 1581), ja que encara buscaven la seva rectificació. Aquest acord, anomenat la Unió de Dordrecht, és el primer pas cap a la creació de l'Estat i la proclamació de la Independència. El van seguir la Unió de Brussel·les (1577), la Unió d'Utrecht (1579) i l'Acta d'Abjuració (1581).

Un riu ben controlat

El riu Nederrijn o Lek és un ramal menor del Rin que travessa els Països Baixos en paral·lel al branca principal, el Waal. Aquests es separen just passar la frontera amb Alemanya i s'uneixen un altre cop just abans d'arribar a Rotterdam.

Aquest riu és poc profund i no està tant transitat com el Waal (què és una autèntica autopista), però té una característica especial: el seu nivell està regulat amb 3 comportes com si fos un canal.

Els 3 complexos situats a Hagestein, Amerongen i Driel són bessons i van ser inaugurats entre 1960 i 1970. Estan formats per una esclusa, una "escala per peixos" i dos comportes cil·líndriques d'acer.  

Esclusa en primer pla i comportes al fons

El seu objectiu principal és augmentar el nivell d'aigua aigües amunt a Arnhem, perquè un ramal inferior del Rin, el riu IJssel, sigui navegable en la seva totalitat.

De passada, també puja el nivell del riu Lek facilitant la navegació i es controlen les corrents, fet important ja que el creua un dels canals més transitats del país, l'Amsterdam-Rijn kanaal.

Buc esperant a Prinses Beatrixsluis, una dreçera entre el Lek i el canal prop de Utrecht.

Aquestes comportes romanen tancades durant pràcticament tot el temps, deixant passar un cabal força petit. Només s'obren uns 40 dies l'any, quan una crescuda ve d'Alemanya per evaquar tota l'aigua ràpidament. Llavors, el riu IJssel ja és navegable per si sol.

Comportes aixecades durant la crescuda.

Zomerfestival

Divendres passat va acabar el mes de maig més fred en molt de temps: el més fred desde 1968 i el segon des de que es tenen dades (1901). I sort que a principis de mes vam estar uns 4 dies entre 20 i 24ºC!

I el mateix dia es va celebrar el Zomerfestival (festival d'estiu), tot i que encara queda molt fins que aquest arribi a Delft.

El Zomerfestival és un festival que TU Delft i l'Ajuntament organitzen cada primavera al campus i que equivaldria a una Festa de Dia de telecos + Telecogresca en versió light, perquè us feu una idea. Aquest comença cap a les 4 de la tarda i acaba a la 1 de la nit (és Holanda i aquí tot acaba d'hora). Durant aquest temps tenen lloc diverses activitats que van des de coses relacionades amb la ciència, shows i concerts. També hi havia diverses parades de menjar, fins i tot una de xurros!

Pel que sembla, és un festival força popular a nivell nacional i havia molta gent, incloses famílies senceres, ja que també hi ha activitats per nens.

I el més sorprenent va ser trobar-me amb un concert de La Pegatina, que va tenir molt èxit. De fet, és força popular aquí. És el segon any seguit que toquen en el mateix festival i fa uns dies també van tocar a La Haia. Qui s'ho hauria imaginat!

I per acabar, si algun cop anèu a un concert als Països Baixos, esteu avisats que probablement us plourà cervesa, especialment si esteu cap al davant. No sé per quin motiu els neerlandesos els dóna per esquitxar la gent de davant amb la cervesa del seu got, o directament, tirar el seu got ple de cervesa al mig de la multitud.... i a mi un got em va caure a sobre.

Eleccion al Consell d'estudiants

Durant els dies 22 i 23 van tenir lloc les eleccions al consell d'estudiants de TU Delft a nivell facultat i universitat.

El que em va sorprendre, però, va ser que es presentaven 2 partits anomenats ORAS i Lijst Bèta, tot i que un holandès em va dir que això és bastant nou. Ambdós partits em van donar propaganda electoral, van fer debats i van demanar pels edificis el vot als estudiants. Fins i tot van penjar alguns cartells a alguns edificis i van posar banderes als fanals. Cal dir que el programa electoral que em van donar està molt més ben fet i és molt més complet que els que m'envien a casa la majoria de partits quan hi ha eleccions.

Propaganda electoral que em vaig trobar a la bústia

Pel que he vist en aquest país, les universitats tenen força més en compte totes les associacions d'estudiants, que són molt numeroses i n'hi ha de qualsevol tipus. Així doncs, suposo que tindran més poder "efectiu" que a Espanya i per això han arribat a aquest model. De totes maneres, no sé exactament com funciona el govern de TU Delft.

La fortalesa

's Hertogenbosch (o den Bosch, pels amics) és la capital de la província de Noord-Brabant i té uns 140.000 habitants. També és on va nèixer, viure i treballar un dels pintors més famosos del país, Hieronymus Bosch (conegut a Espanya com "el Bosco"). Fins aquí, no té res especial, ja que de ciutats amb pintors il·lustres n'hi ha unes quantes als Països Baixos.

Estàtua de Hieronymus Bosch a la plaça del mercat.

 

Ajuntament al fons en un dia que feien un mercat de flors i plantes.

El què fa la ciutat especial és el que l'envolta. I parlo literalment, les seves fortificacions són patrimoni nacional desde que el govern va declarar la ciutat vella com a "paisatge protegit urbà" farà uns 60 anys. 

 Bastió en reconstrucció

Tram de la muralla i el canal.

Alguns trams estan restaurats i els han convertit en parcs. Altres estan en procés. A més, com és habitual en aquest país on sobra l'aigua, les muralles i els bastions estan rodejants per un ample canal. I si en temps de guerra, els habitants no es sentien segurs, inundaven tot el que envoltava la ciutat.

 

Passejant per les muralles

Una de les coses que més em va agradar és que al sud de la ciutat hi ha un polder agrari protegit, de manera que pots passejar per les muralles amb la ciutat a una banda, el canal avall, i el camp a l'altre banda. També es pot passejar pel dic que rodeja el canal i veure-ho des de l'altre banda.

I quin és l'origen d'aquestes antigament inexpugnables defenses? Doncs la ciutat limita amb la província de Gelderland i està molt a prop de Zuid-Holland. El duc de Brabant tenia uns boscos per la zona i va fundar allà una fortalesa per defensar la frontera nord dels comptats d'Holanda i Gueldre. Poc més tard li va atorgar els drets de ciutat. Després d'un bon assalt i saqueig dels primers, la ciutat es va extendre, va crear una muralla major i va desviar 2 rius per utilitzar-los com a fossar. La seva bona posició geogràfica i el comerç van fer que el 1520 fos la segona ciutat més poblada dels Països Baixos, després d'Utrecht.

La seva posició estratègica la va convertir una peça molt preuada pels rebels, que van trigar uns 50 anys i diversos setges per conquerir-la a la Monarquia Hispànica i incorporar-la a la nova república. 

La ciutat pròpiament dita és una ciutat bonica i cuidada, més semblant a  Breda (també Brabant) que a Utrecht o les ciutats holandeses.

 

El dia que la vaig visitar era el dia de l'Ascenció, festiu, i hi havia músics pel carrer. Aquí també celebren un famós carnaval i canvien el nom de la ciutat durant les festes.

Tot i que no es veu a les fotos, feien alguns trucs amb les banderes

També s'hi pot trobar una bonica catedral catòlica i completament de pedra. Trobar una esglèsia així és difícil en aquest país, ja que la majoria són calvinistes i de totxos.

I per què les muralles han arribat fins els nostres dies? Doncs, perquè encara mantenen l'enemic fora de la ciutat: l'aigua. La ciutat està construida de tal forma que les muralles són alhora els dics que mantenen l'aigua fora i la ciutat seca, un cop es tanquen totes les comportes dels canals.

 Les comportes

Oranje everywhere

Tal com vaig explicar en post anterior, el passat dimarts 30 d'abril va ser el Dia de la Reina (Koninginnedag). La nit anterior (Koninginnenach) el centre de La Haia estava a reventar. El motiu era un munt de concerts que feien a diverses places del centre. Ho fan cada any i vaig llegir que la ciutat rebia habitualment entre 200.000 i 300.000 visitants durant aquesta nit.

També han muntat una llarga fira davant del llac del parlament i en el Lange Voorhout amb diverses atraccions, on hi ha numeroses embaixades i el Museu Escher. Aquesta ha estat tota la setmana, fins avui diumenge 5, ja que el dia 4 commemoren les víctimes de la II GM, i el 5, l'alliberament del país. 

Banderes del país en canvi de les habituals de les 12 províncies y la de La Haia. La fira al fons.

  

Pel que sembla, tant per Koninginnenach com per Koninginnedag, són els únics dies en els quals pots veure al carrer sense que la policia et digui res, fins i tot, tenint-la davant.

El dia següent vaig poder veure vestits i accessoris oranje per tots els gustos. Queda clar que el país és d'aquest color, tot i que feia una mica de fred i la gent anava tapada.

Gent esperant a l'estació de Delft.

Perruques "afro" a Utrecht

La ciutat de Utrecht estava força plena, però tampoc hi havia grans aglomeracions. Un cop va acabar la cerimònia d'innauguració del regnat de Willem-Alexander I, totes les campanes de la ciutat van tocar una bona estona. En algunes places feien concerts i hi havia un vrijmarkt, un mercat al carrer on la gent venia diverses coses.

Torre de la Caterdal d'Utrecht, la torre medieval més alta del país (112.5 m).

Canal d'Utrecht, força transitat

 Canal d'Utrecht des d'una barca

 El timoner va molt elegant.
 

Barca amb 6 altaveus. Era una festa flotant.

Després de passejar i de navegar per Utrecht durant el Koninginnedag, m'ha quedat clar que si em quedo a viure aquí, o em compro una barqueta o bé m'haig de fer amic d'algú que en tingui una.