Un dels motius pels quals es coneixia mundialment Delft era per la seva porcellana. Uns articles d'altíssima qualitat, pràcticament de luxe i preuats arreu del món. Apart de la qualitat del material, també destaquen els seus motius gràfics, tots pintats amb el seu color característic: Delfts Blauw (blau de Delft). La composició que dóna aquest color és un dels secrets més ben guardats, al nivell de la fòrmula de la Coca-Cola.
La seva història es remunta a la Xina i té una bona dosi d'oportunisme. Fins al segle XVII la Xina exportava grans quantitats de porcellana a Europa, principalment a través dels vaixells portuguesos i holandesos. La Companyia Holandesa de les Índies Orientals, fundada al 1602, va tenir pràcticament el monopoli de les relacions comercials entre Europa i Àsia durant els segles XVII i XVIII. De fet se la considera la primera multinacional i tenia possessions territorials (Indonèsia), governadors, exèrcit i la capacitat de negociar tractats, fer la guerra i acunyar moneda. Aquesta empresa tenia una oficina a Delft on venia els seus productes i va ser la responsable que la cara porcellana Xina arribés a moltes ciutats del país.
Paral·lelament, els mestres ceramistes de Delft, que ja es distingien d'altres ciutats pels seus motius i qualitat, van començar a imitar coses de la porcellana xina.
A partir de 1620 el comerç amb Xina es va aturar de cop a causa d'una guerra civil, i els artesans de Delft van aprofitar l'ocasió i els va sortir molt bé. A la ciutat es va produir un autèntic boom de la indústria, que imitava molt bé la Xina afegint motius locals. A més, els comerciants holandesos van aprofitar per distribuir-la per Europa com a producte d'alta qualitat substitut del xinès, que ja no arribava. Així es va fer popular la ceràmica de Delft i, fins i tot, la van introduir a la Xina i al Japó, on van començar a fer versions inspirades en la de Delft!
A finals del segle XVIII hi havia 32 factories a la ciutat i l'època daurada va durar fins al 1740. A partir d'aquest moment va començar un lent declivi, accelerat a partir del segle XIX, que va comportar el tancament de la majoria. Al 1840 només quedava oberta una fàbrica, de Porceleyne Fles.
Les causes d'aquest declivi són diverses. En essència la porcellana fabricada a Anglaterra es va industrialitzar reduint els costos i pujant la qualitat i l'est d'Europa va començar a produir porcellana barata. Això se li hauria de sumar el declivi de la República de les Províncies Unides, la fallida de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals, el període de dominació francés que el va seguir, les guerres Napoleòniques.... i què directament es van adormir, no van innovar i van morir d'èxit.
Però mai és tard. Al 1876 Joost Thooft va comprar l'única companyia que a dures penes resistia i la va reflotar amb gran èxit. Va modernitzar-la, adoptant idees dels rivals anglesos, va començar a produir porcellana (de veritat, no ceràmica molt bona) i va comptar amb un gran dissenyador. El nom de l'empresa no va canviar, però les seves inicials (J i F) i Delft marquen des de llavors els seus productes.
Al 1919 aquesta empresa va rebre el títol Koninklijk (reial) de la reina Wilhelmina, i desde llavors se la coneix internacionalment com Royal Delft. La relació amb la familia reial és força estreta i produeix sèries commemoratives pels esdeveniments de la casa reial. També s'encarrega de fabricar els regals d'estat. No tinc fotos, però són espectaculars.
Actualment tots els seus productes encara es fabriquen i es pinten a mà. La seva fàbrica, situada ara fora del centre de Delft, es pot visitar i té una part de museu.
Visitant la fàbrica un descobreix coses curioses, com ara l'existència d'una varietat de porcellana arquitectònica, que s'utilitza com a revestiment de façanes, parets, escales i patis interiors.
Porcellana de Delft exposada a la botiga de la fàbrica
La seva història es remunta a la Xina i té una bona dosi d'oportunisme. Fins al segle XVII la Xina exportava grans quantitats de porcellana a Europa, principalment a través dels vaixells portuguesos i holandesos. La Companyia Holandesa de les Índies Orientals, fundada al 1602, va tenir pràcticament el monopoli de les relacions comercials entre Europa i Àsia durant els segles XVII i XVIII. De fet se la considera la primera multinacional i tenia possessions territorials (Indonèsia), governadors, exèrcit i la capacitat de negociar tractats, fer la guerra i acunyar moneda. Aquesta empresa tenia una oficina a Delft on venia els seus productes i va ser la responsable que la cara porcellana Xina arribés a moltes ciutats del país.
Paral·lelament, els mestres ceramistes de Delft, que ja es distingien d'altres ciutats pels seus motius i qualitat, van començar a imitar coses de la porcellana xina.
A partir de 1620 el comerç amb Xina es va aturar de cop a causa d'una guerra civil, i els artesans de Delft van aprofitar l'ocasió i els va sortir molt bé. A la ciutat es va produir un autèntic boom de la indústria, que imitava molt bé la Xina afegint motius locals. A més, els comerciants holandesos van aprofitar per distribuir-la per Europa com a producte d'alta qualitat substitut del xinès, que ja no arribava. Així es va fer popular la ceràmica de Delft i, fins i tot, la van introduir a la Xina i al Japó, on van començar a fer versions inspirades en la de Delft!
Recreació d'una casa benestant del segle XVII
A finals del segle XVIII hi havia 32 factories a la ciutat i l'època daurada va durar fins al 1740. A partir d'aquest moment va començar un lent declivi, accelerat a partir del segle XIX, que va comportar el tancament de la majoria. Al 1840 només quedava oberta una fàbrica, de Porceleyne Fles.
La porcellana no es redueix a pots i plats, la gran majoria de les peces són rajoles!
Les causes d'aquest declivi són diverses. En essència la porcellana fabricada a Anglaterra es va industrialitzar reduint els costos i pujant la qualitat i l'est d'Europa va començar a produir porcellana barata. Això se li hauria de sumar el declivi de la República de les Províncies Unides, la fallida de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals, el període de dominació francés que el va seguir, les guerres Napoleòniques.... i què directament es van adormir, no van innovar i van morir d'èxit.
Però mai és tard. Al 1876 Joost Thooft va comprar l'única companyia que a dures penes resistia i la va reflotar amb gran èxit. Va modernitzar-la, adoptant idees dels rivals anglesos, va començar a produir porcellana (de veritat, no ceràmica molt bona) i va comptar amb un gran dissenyador. El nom de l'empresa no va canviar, però les seves inicials (J i F) i Delft marquen des de llavors els seus productes.
Logo de De Porceleyne Flees
Al 1919 aquesta empresa va rebre el títol Koninklijk (reial) de la reina Wilhelmina, i desde llavors se la coneix internacionalment com Royal Delft. La relació amb la familia reial és força estreta i produeix sèries commemoratives pels esdeveniments de la casa reial. També s'encarrega de fabricar els regals d'estat. No tinc fotos, però són espectaculars.
Crec que celebrava els 20 anys de la coronació de la reina Beatrix
Actualment tots els seus productes encara es fabriquen i es pinten a mà. La seva fàbrica, situada ara fora del centre de Delft, es pot visitar i té una part de museu.
Fàbrica i museu de De Porceleyne Fles
Com es produeixen les peces.
Visitant la fàbrica un descobreix coses curioses, com ara l'existència d'una varietat de porcellana arquitectònica, que s'utilitza com a revestiment de façanes, parets, escales i patis interiors.
Cada Nadal l'empresa fabrica una sèrie especial de productes.
I per acabar, una còpia d'un dels quadres més famosos de Rembrant, sincerament no sé quin serà més car. Tan a la fàbrica com en algunes botigues del centre de Delft, es poden veure autèntiques obres d'art i còpies de quadres de Rembrant i Vermeer.
Ronda de nit, Rembrant
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada