Dordrecht és la ciutat més antiga d'Holanda, que no dels Països Baixos, ja que va rebre els drets de ciutat el 1220 per part del comte d'Holanda. Tot i això, no és la ciutat més antiga de l'històric comtat, ja que 7 anys abans, la ciutat de Geertruidenberg va rebre aquests honors. Actualment, aquesta ciutat es troba a la província de Noord-Brabant.
Passarel·la creuant el port vell al centre de la ciutat
Si busqueu la ciutat en un mapa, veureu què gaudeix d'una magnífica posició estratègica en un creuament i bifurcació de rius. Això la va convertir un un centre comercial molt important i va portar molta riquesa a la ciutat durant molts segles. Com tampoc podia faltar, també tenia els seus pintors. Fins al segle XVIII va ser molt més important que la propera ciutat de Rotterdam. Avui dia, Dordrecht és la quarta ciutat de la província de Zuid-Holland amb uns 120.000 habitants.
Actualment té un port marítim i fluvial important i encara estratègic, ja que per allà passen pràcticament tots els bucs que van de Rotterdam i Ambers a Alemanya, i de Ambers a Rotterdam o Amsterdam. És un punt tan transitat què fins i tot té 2 centres de control, un per cada intersecció.
No és la ciutat més maca d'Holanda, però sí que és una gran desconeguda i està a l'ombra d'altres ciutats com Amsterdam, Leiden, Haarlem o, fins i tot, Delft. En la meva opinió, val una visita si un té suficient temps. La part més maca, amb diferència és l'antic port, que es troba al mig de la ciutat i ara està ple de iots i vaixells vells.
No és la ciutat més maca d'Holanda, però sí que és una gran desconeguda i està a l'ombra d'altres ciutats com Amsterdam, Leiden, Haarlem o, fins i tot, Delft. En la meva opinió, val una visita si un té suficient temps. La part més maca, amb diferència és l'antic port, que es troba al mig de la ciutat i ara està ple de iots i vaixells vells.
A Dordrecht es va produir un dels fets clau de la revolta dels Països Baixos (iniciada oficialment el 1568). El 1572 la ciutat va convocar en secret la primera Assemblea dels Estats Lliures, en la qual es van reunir els representants dels parlaments (Estats) dels comtats d'Holanda i Zelanda. Només van faltar les ciutats d'Amsterdam i Middelburg, que encara no s'havien revoltat. Això només ho podia fer el seu sobirà, Felip II (numeració castellana) o el seu lloctinent als Països Baixos, el temut Duc d'Alba (entre 1567 i 1573), de manera que va ser un desafiament clar. També va assistir un representant de la (Water)Geuzen, una lliga de nobles protestants (inicialment aixafada per Alba), però que va organitzar una poderosa flota que sabotejava el comerç castellà i acabava de conquerir Brielle i Vlissingen.
Cal dir que els rebels encara no lluitaven contra el seu sobirà per destronar-lo, sinó contra el seu governador i les seves polítiques. Volien forçar la seva rectificació en la repressió religiosa dels protestants (llavors clara minoria), la centralització, la pujada d'impostos i els saquejos de les tropes espanyoles enviades contra els sublevats i liderades pel Duc (això últim va ajudar moltíssim a la rebel·lió i va contribuir a la llegenda negra dels espanyols).
En aquesta reunió, Willem I, príncep d'Orange i comte de Nassau, es restablert com a governador d'Holanda, Zelanda, Utrecht i West Frísia (ho havia sigut entre 1561 i 1567) i se'l reconeix com a líder i comandant oficial de la revolta (era l'únic que quedava, ja que dos d'ells havien sigut executats el 1567). El poder es divideix entre Willem i els Estats. A petició del primer, es proclama la llibertat religiosa a tot Holanda. No li retiren la fidelitat a Felip II (cal esperar a 1581), ja que encara buscaven la seva rectificació. Aquest acord, anomenat la Unió de Dordrecht, és el primer pas cap a la creació de l'Estat i la proclamació de la Independència. El van seguir la Unió de Brussel·les (1577), la Unió d'Utrecht (1579) i l'Acta d'Abjuració (1581).
Cal dir que els rebels encara no lluitaven contra el seu sobirà per destronar-lo, sinó contra el seu governador i les seves polítiques. Volien forçar la seva rectificació en la repressió religiosa dels protestants (llavors clara minoria), la centralització, la pujada d'impostos i els saquejos de les tropes espanyoles enviades contra els sublevats i liderades pel Duc (això últim va ajudar moltíssim a la rebel·lió i va contribuir a la llegenda negra dels espanyols).
En aquesta reunió, Willem I, príncep d'Orange i comte de Nassau, es restablert com a governador d'Holanda, Zelanda, Utrecht i West Frísia (ho havia sigut entre 1561 i 1567) i se'l reconeix com a líder i comandant oficial de la revolta (era l'únic que quedava, ja que dos d'ells havien sigut executats el 1567). El poder es divideix entre Willem i els Estats. A petició del primer, es proclama la llibertat religiosa a tot Holanda. No li retiren la fidelitat a Felip II (cal esperar a 1581), ja que encara buscaven la seva rectificació. Aquest acord, anomenat la Unió de Dordrecht, és el primer pas cap a la creació de l'Estat i la proclamació de la Independència. El van seguir la Unió de Brussel·les (1577), la Unió d'Utrecht (1579) i l'Acta d'Abjuració (1581).
