Sinterklaas

La campanya de joguines als Països Baixos ja fa temps que ha començat, molt abans que a Espanya. I quin és el motiu? Què les joguines no es regalen per Nadal, sinó molt abans!

Aquí els regals els dóna Sint Nicolaas o Sinterklaas la nit del 5 al 6 de desembre. Per Nadal (Kerstdag) les famílies es reuneixen per menjar, però no per fer regals. Com a curiositats St. Esteve també és festiu aquí, tot i que es diu segon dia de Nadal i no es celebra el dia de reis (som en un país calvinista). La gent té una setmana de vacances entre Nadal i any nou normalment. 

Un amic holandès em va dir que és costum fer amics invisibles per aquesta data i que a part del regal s'ha de fer un petit poema amb una mica d'humor i entregar el regal en una caixa o un paquet una mica elaborats segons el motiu del regal o els gustos de la persona, com per exemple, simulant un llibre. Diguem que s'ha de ser una mica creatiu.

I qui és Sant Nicolau? Doncs la persona que un anunci de Coca-Cola va fer famós com a Santa Klaus, qué és el nom que els anglesos van donar a Sinterklaas un cop van conquerir la colònia holandesa de Nieuw Amsterdam (New York). 

Podríem dir que Sinterklaas és la versió original, però és bastant diferent que el Papa Noël que nosaltres coneixem i ens porta regals amb trineu desde Lapònia.

Sant Nicolau de Mira va ser un bisbe nascut a l'actual Turquia i que va viure entre els segles III i IV. Durant la seva vida com a bisbe va fer moltes obres de caritat, entre elles donar diners i regals a nens i a pobres, cosa que el va fer molt popular. Per aquest motiu és patró dels nens. També ho és dels mariners, i ho era de la ciutat portuària d'Amsterdam, que de fet encara conserva una esglèsia de Sant Nicolau, ja que els habitants es van negar a canviar el seu nom com volien les noves autoritats protestants. Tampoc van conseguir suprimir el fort culte al popular i estimat sant.

Sinterklaas vesteix de vermell amb tota la vestimenta de bisbe (barret, bastó, sotana...), té barba blanca i viatja en un cavall blanc que salta de teulat a teulat. Té un bon equip d'ajudants. El cavall i els ajudants sembla que són inspirats en el deu nòrdic Odin. 

Sinterklaas

Malgrat que els regals es donen la nit del 5 de desembre (el sant va morir el 6), Sinterklaas arriba a les diferents ciutats de Flandes i els Països Baixos setmanes abans. En dies diferents, el sant passeja per les ciutats en cavalcades acompanyat pel seus patges i reparteixen caramels, com fan els reis el 5 de gener a casa nostre.

De fet, avui ha arribat en vaixell a Delft amb tota la comitiva.  

 Nens esperant. La majoria amb barrets i disfressats

Patge fent "acrobàcies" amb una moto aquàtica. Són el contrapunt còmic a la serietat de Sinterklaas.

Barca amb el Sinterklaas i la comitiva.

Podeu veure el sant rodejat dels seus ajudants negres. En teoria no són negres, sinó bruts de carbó de les xemeneies per on entren a deixar els regals.  

Per altra banda, una teoria diu que també podría ser un nen etíop que Sant Nicolau va comprar en el mercat d'esclaus i va lliberar, i que després el va ajudar en totes les seves obres com a agraïment. Una altra, un dimoni a qui el Sant va obligar a fer actes nobles. Mai sabrem l'origen.

Originàriament en tenia un, Zwarte Piet (Pere el negre), però molts dels soldats canadencs que van alliberar els Països Baixos es van disfressar per repartir joguines entre els nens i la idea va agradar. 

El vaixell porta una bandera espanyola, perquè Sinterklaas viu a Espanya! De fet, originàriament els nens deixaven una sabata (com feien els pobres) i rebien xocolata i mandarines. Ara s'hi afageixen els regals.

 

 Mai se sap què pot passar.

Després de tot això, han desembarcat i han passejat per la ciutat, cosa que no he vist. I a esperar fins la nit del 5 de desembre, la nit dels regals.

Fietsenland

Fiets en holandès significa bici, i anant pel carrer un pensa que pràcticament tot està pensat per a elles. I no és d'extranyar, ja que el número de bicicletes (18-20 milions) supera de llarg al d'habitants del país (16,8). Les marques holandeses fabriquen prop d'1,2 milions de bicis noves cada any.

Quan un arriba a una ciutat en tren, el primer que sobta és l'aparcament de bicis de l'estació, que normalment està ple. I no són precisament petits. L'aparacament de la Centraal Station d'Amsterdam té 4 pisos i hi caben 20.000 bicis, i en els de la meva facultat hi caben en total 2.500.

 Aparcament a l'estació de Delft. A l'altre banda de la via, n'hi ha un altre.

 

  Aparcament de l'estació den Haag HS.

També es poden trobar aparacaments dins la ciutat. A Amsterdam en vaig veure fins i tot amb un guàrdia a l'entrada del recinte.

De totes maneres, hi ha més bicis que aparcaments disponibles, i això es tradueix en imatges com les següents:

Bicis aparcades a la barana d'un pont a Amsterdam

Més bicis aparcades a Nieuwe Langendijk, Delft

Una altra barana forrada amb bicis a Voldersgracht, Delft

No és tan fàcil trobar un bon aparcament! S'ha de dir que aquí també roben moltes bicis (i es denuncien més), i per això aquestes estan ben lligades. Sovint el candau i la cadena val més que la bici. Hi ha un bon mercat de bicis robades. Per aquest motiu, el comprador d'una bici robada també té responsabilitat penal.

A les ciutats hi ha un munt de carrils bici, normalment en bon estat i millor que la pròpia vorera. Sovint, també millor il·luminats, o directament il·luminats en contrast a una vorera que no ho està. Però quan plou, s'hi troben uns bons bassals en mig del carril.  

Un dels records més habituals dels turistes despistats és el so del timbre de les bicis dient-te que t'apartis, que estas dins del seu carril. Sinó t'atropellen i no tenen contemplacions. En el seu carril, elles manen, i circulen molt ràpid. Aquesta és una de les coses més importants que un aprèn quan arriba a aquest país.  També, que els ciclomotors poden circular pels carrils bicis i van sense casc dins les ciutats.

La Xarxa de carrils bicis no es limita a les ciutats, ja que aquestes també estan connectades per carrils bici!

Apart de la gran varietat de bicis que un pot observar, i de trastos que fan molt soroll, però que encara es serveixen, un es sorprèn de la quantitat de coses que fan els holandesos sobre una bici. Directament, viuen i fan vida sobre la bici. La llista és llarga: parlen per mòbil, mengen, fumen, condueixen amb la ma una altra bici, arrosseguen una maleta amb rodes, porten un munt de trastos de l'IKEA, parelles d'enamorats que van en bici agafats de la ma, mares que porten fins a 2 nens sentats en accessoris de la bici, ciclistes amb paraigües quan plou... He vist algunes escenes molt còmiques que m'han fet riure molt. També agafen la bici independentment del vestit que portint, ja sigui un "tratge" o minifalda i uns tacons impressionants. I, obviament, també quan plou. La pluja no és cap limitació pels holandesos, sinó, malament anirien en aquet país

Si un s'hi fixa en les escales que hi ha en espais públics, ja siguin per accedir al pont d'Erasmus a Rotterdam o a les andanes de les estacions de tren, un pot veure que a ambdós laterals, a tocar de la barana, hi ha un carril per la roda de la bici. Pensen en tot!

Fixeu-vos a l'esquerra de l'escala i veureu per on poden baixar les bicis. Erasmusbrug, Rotterdam.

made in Delft

Un dels motius pels quals es coneixia mundialment Delft era per la seva porcellana. Uns articles d'altíssima qualitat, pràcticament de luxe i preuats arreu del món. Apart de la qualitat del material, també destaquen els seus motius gràfics, tots pintats amb el seu color característic: Delfts Blauw (blau de Delft). La composició que dóna aquest color és un dels secrets més ben guardats, al nivell de la fòrmula de la Coca-Cola.

 

Porcellana de Delft exposada a la botiga de la fàbrica

La seva història es remunta a la Xina i té una bona dosi d'oportunisme. Fins al segle XVII la Xina exportava grans quantitats de porcellana a Europa, principalment a través dels vaixells portuguesos i holandesos. La Companyia Holandesa de les Índies Orientals, fundada al 1602, va tenir pràcticament el monopoli de les relacions comercials entre Europa i Àsia durant els segles XVII i XVIII. De fet se la considera la primera multinacional i tenia possessions territorials (Indonèsia), governadors, exèrcit i la capacitat de negociar tractats, fer la guerra i acunyar moneda. Aquesta empresa tenia una oficina a Delft on venia els seus productes i va ser la responsable que la cara porcellana Xina arribés a moltes ciutats del país.

Paral·lelament, els mestres ceramistes de Delft, que ja es distingien d'altres ciutats pels seus motius i qualitat, van començar a imitar coses de la porcellana xina.

A partir de 1620 el comerç amb Xina es va aturar de cop a causa d'una guerra civil, i els artesans de Delft van aprofitar l'ocasió i els va sortir molt bé. A la ciutat es va produir un autèntic boom de la indústria, que imitava molt bé la Xina afegint motius locals. A més, els comerciants holandesos van aprofitar per distribuir-la per Europa com a producte d'alta qualitat substitut del xinès, que ja no arribava. Així es va fer popular la ceràmica de Delft i, fins i tot, la van introduir a la Xina i al Japó, on van començar a fer versions inspirades en la de Delft!

Recreació d'una casa benestant del segle XVII

A finals del segle XVIII hi havia 32 factories a la ciutat i l'època daurada va durar fins al 1740. A partir d'aquest moment va començar un lent declivi, accelerat a partir del segle XIX, que va comportar el tancament de la majoria. Al 1840 només quedava oberta una fàbrica, de Porceleyne Fles.

La porcellana no es redueix a pots i plats, la gran majoria de les peces són rajoles!

Les causes d'aquest declivi són diverses. En essència la porcellana fabricada a Anglaterra es va industrialitzar reduint els costos i pujant la qualitat i l'est d'Europa va començar a produir porcellana barata. Això se li hauria de sumar el declivi de la República de les Províncies Unides, la fallida de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals, el període de dominació francés que el va seguir, les guerres Napoleòniques.... i què directament es van adormir, no van innovar i van morir d'èxit.

Però mai és tard. Al 1876 Joost Thooft va comprar l'única companyia que a dures penes resistia i la va reflotar amb gran èxit. Va modernitzar-la, adoptant idees dels rivals anglesos, va començar a produir porcellana (de veritat, no ceràmica molt bona) i va comptar amb un gran dissenyador. El nom de l'empresa no va canviar, però les seves inicials (J i F) i Delft marquen des de llavors els seus productes.

Logo de De Porceleyne Flees

Al 1919 aquesta empresa va rebre el títol Koninklijk (reial) de la reina Wilhelmina, i desde llavors se la coneix internacionalment com Royal Delft. La relació amb la familia reial és força estreta i produeix sèries commemoratives pels esdeveniments de la casa reial. També s'encarrega de fabricar els regals d'estat. No tinc fotos, però són espectaculars.

Crec que celebrava els 20 anys de la coronació de la reina Beatrix

Actualment tots els seus productes encara es fabriquen i es pinten a mà. La seva fàbrica, situada ara fora del centre de Delft, es pot visitar i té una part de museu. 

Fàbrica i museu de De Porceleyne Fles

Com es produeixen les peces.

Visitant la fàbrica un descobreix coses curioses, com ara l'existència d'una varietat de porcellana arquitectònica, que s'utilitza com a revestiment de façanes, parets, escales i patis interiors.

Cada Nadal l'empresa fabrica una sèrie especial de productes.

I per acabar, una còpia d'un dels quadres més famosos de Rembrant, sincerament no sé quin serà més car. Tan a la fàbrica com en algunes botigues del centre de Delft, es poden veure autèntiques obres d'art i còpies de quadres de Rembrant i Vermeer.

Ronda de nit, Rembrant