Com podeu veure a la fotografia, el nom de l'entrada correspon al d'un carrer de Delft. No és el carrer més bonic de la ciutat, tot i què té un canal i cases velles què li donen el seu encant. És un carrer molt cèntric, a tocar de la plaça del mercat i per aquest motiu té moltes botigues, però això no és el què el fa especial.
En aquest carrer va viure, treballar i morir Johannes Vermeer. La seva casa ja no hi és, però se sap on vivia. La ciutat està molt orgullosa de la seva feina i per diversos punts de la ciutat es poden veure imatges dels seus quadres i fins i tot alguna estàtua inspirada en ells.
Johannes Vermeer (1632-1675) va viure durant tota la seva vida a Delft i actualment és un dels pintors més famosos del món. Malgrat tot, va ser un complet desconegut fins al segle XIX, quan va ser "redescobert".
Quan es va casar es va mudar en aquest carrer, a casa la sogra, i va tenir 14 fills (tot i què bastants van morir joves, fins i tot massa aviat). Allà va establir el seu estudi on va pintar entre 34 i 37 obres (3 estan en dubte). Pel que sembla, un ciutadà de la ciutat (van Ruijven) era el seu mecenes i li comprava/encarregava les obres, fet que va evitar que moltes sortissin de la ciutat en aquells temps. Un altre era el flequer Hendrick van Buyten (sí, hi havia quadres penjats a les pastisseries a Holanda a aquella època, cosa que sorprenia als turistes contemporanis que anaven a Amsterdam). Això va fer que poca gent el coneguès fora de Delft, tot i ser famós i respectat a la seva ciutat. També era tractant d'art (amb quadres d'altres pintors) i era el cap del gremi d'artistes i pintors, que es reunia a la Sint-Lucasgilde. L'edifici sí què es conserva i actualment és un museu (Vermeer Centrum) i mostra còpies de les seves obres.
Llavors... on són les originals? Doncs repartides arreu del món. És una d'aquelles contradiccions de la vida: ets desconegut perquè les teves obres van quedar en un cercle molt proper i tancat i desprès s'han escampat per tot el món. Algunes estàn al Rijksmuseum (Amsterdam) o al Mauritshuis (la Haia), però la gran majoria fora del país a Nova York, Washington, Londres, París o ciutats alemanyes.
Aquesta és una de les obres més conegudes. I també de les més simples, ja que és basa en la mirada i la perla com a punts d'atenció. La majoria de les seves obres representen escenes domèstiques en interiors. Hi ha molts detalls i molta pau i serenitat, segurament perquè feia poc que havia acabat la guerra dels 80 anys. Un missatge polític? De totes maneres, el què més destaca de la seva pintura és la seva maestria en l'ús de la llum i la il·luminació dels espais. Utilitzava pigments molt cars, que donaven colors intensos. Se sap que en alguns treballs va utilitzar una càmera fosca, però també s'han trobat marques de perspectives en moltes obres. Això fa que algunes semblin fotografies per la seva visió i pels punts que es volen destacar.
Altres elements que surten sovint a les pintures són mapes de les Províncies Unides i les seves colònies i simbòls d'altres estats, mostra clara de què opina Vermeer (amunt n'hi ha un).
Vermeer pintava molt lentament, de fet només en feia 2 o 3 cada any. Aquest és el motiu pel qual hi ha tan poques obres i també la raó per la qual no vivia en l'abundància com Rembrant o Van Dick (que tenien palaus i cort pròpia fins i tot). De totes maneres, quan va morir va deixar un gran deute a la seva familia. Va ser enterrat a la Oude Kerk, i Anton van Leeuwenhoek va ser l'encarregat de liquidar el seu testament (i els deutes). Es creu que eren amics i què ell va ser qui li va proporcionar la càmera fosca i la seva cara per a dues pintures: l'astrònom i el geògraf. Curiosament, ell també va ser enterrat al mateix lloc.
Johannes Vermeer (1632-1675) va viure durant tota la seva vida a Delft i actualment és un dels pintors més famosos del món. Malgrat tot, va ser un complet desconegut fins al segle XIX, quan va ser "redescobert".
Quan es va casar es va mudar en aquest carrer, a casa la sogra, i va tenir 14 fills (tot i què bastants van morir joves, fins i tot massa aviat). Allà va establir el seu estudi on va pintar entre 34 i 37 obres (3 estan en dubte). Pel que sembla, un ciutadà de la ciutat (van Ruijven) era el seu mecenes i li comprava/encarregava les obres, fet que va evitar que moltes sortissin de la ciutat en aquells temps. Un altre era el flequer Hendrick van Buyten (sí, hi havia quadres penjats a les pastisseries a Holanda a aquella època, cosa que sorprenia als turistes contemporanis que anaven a Amsterdam). Això va fer que poca gent el coneguès fora de Delft, tot i ser famós i respectat a la seva ciutat. També era tractant d'art (amb quadres d'altres pintors) i era el cap del gremi d'artistes i pintors, que es reunia a la Sint-Lucasgilde. L'edifici sí què es conserva i actualment és un museu (Vermeer Centrum) i mostra còpies de les seves obres.
Llavors... on són les originals? Doncs repartides arreu del món. És una d'aquelles contradiccions de la vida: ets desconegut perquè les teves obres van quedar en un cercle molt proper i tancat i desprès s'han escampat per tot el món. Algunes estàn al Rijksmuseum (Amsterdam) o al Mauritshuis (la Haia), però la gran majoria fora del país a Nova York, Washington, Londres, París o ciutats alemanyes.
la noia de la perla
L'art de la pintura
Altres elements que surten sovint a les pintures són mapes de les Províncies Unides i les seves colònies i simbòls d'altres estats, mostra clara de què opina Vermeer (amunt n'hi ha un).
Vermeer pintava molt lentament, de fet només en feia 2 o 3 cada any. Aquest és el motiu pel qual hi ha tan poques obres i també la raó per la qual no vivia en l'abundància com Rembrant o Van Dick (que tenien palaus i cort pròpia fins i tot). De totes maneres, quan va morir va deixar un gran deute a la seva familia. Va ser enterrat a la Oude Kerk, i Anton van Leeuwenhoek va ser l'encarregat de liquidar el seu testament (i els deutes). Es creu que eren amics i què ell va ser qui li va proporcionar la càmera fosca i la seva cara per a dues pintures: l'astrònom i el geògraf. Curiosament, ell també va ser enterrat al mateix lloc.
Vista de Delft (Si us hi fixeu, el punt més il·luminat és la Niewe Kerk, amb el panteó dels Orange)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada