A remar!

De les 20 medalles que van guanyar els Països Baixos a Londres, una d'elles era de rem. I un cop un arriba a Delft, un veu perquè.

 

Al sud del Campus de TU Delft hi ha un bon centre d'esports, el Sportcenter, on exhibeixen les fotos dels seus 6 remers olímpics. 2 noies van tornar amb la medalla de bronze en Dones 8 i 3 més van ser finalistes de les seves especialitats. 

Al costat es troba el club Proteus-Eretes que té uns 550 membres i va enviar 5 remers a Londres, entre elles les dues noies que van tornar amb el bronze. La ciutat també té un altre club d'estudiants, el Laga, que té més de 100 anys d'història i uns 600 membres. Els dos han format campions olímpics i són reputats en el país. A més, a la ciutat s'hi poden trobar més clubs menors. Un bon començament. 

A l'agost i els caps de setmana és habitual veure gent remant pels canals, i personalment em va sorpredre veure tants remers. Es pot veure tant gent jove com adults remant pel gran canal navegable que atravessa la ciutat. Llavors, queda clar què és un esport molt popular.

International City of Peace and Justice

A La Haia hi tenen seu molts organismes internacionals, tan de nivell europeu com mundial. En total sumen 150 i la gran majoria estan relacionades amb temes de pau i justícia. De fet, és una de les seus de la ONU, sent la quarta ciutat amb més institucions de l'ONU després de Nova York, Ginebra i Viena.

Tot això va començar el 1899 quan es van sentar les bases de la "ciutat internacional de la pau i de la justícia" amb la primera conferència de pau i la creació de la Cort Permanent d'Arbitratge. Aquesta va ser la primera organització que mediava entre disputes internacionals. I continua, en temps més recents, amb el Tribunal Penal Internacional.

Algunes de les institucions més importants són:

• Eurojust: cos de la UE que aglutina fiscals
• Europol: cordinador de policies de la UE
• Cort Permanent d'Arbitratge
• Tribunal Internacional de Justícia
• Tribunal Penal Internacional per l'antiga Iugoslàvia
• Tribunal Penal Internacional (de fet està basat en l'anterior)
• Organització de les Nacions No representades i dels Pobles: ONU amb els estats no acceptats per l'ONU (Taiwan, Kosovo,..) i altres (Kurdistan Iraquià, Kurdistan Iranià,...) 
• Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques
• Agència de Consulta, Comandament i Control de la OTAN
• Oficina Europea de Patents
• I moltes més... 

Europol

 Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques

I algunes d'aquestes organitzacions estaven avui (diumenge 23) obertes al públic (algunes amb registre previ) amb motiu del Dia Internacional de La Haia. Al mateix temps, es realitzava un World Forum on delegacions de diferents organitzacions explicaven la seva feina i algunes ambaixades venien el seu país. També hi eren presents associacions com l'ACNUR, l'Organització Internacional per a les Migracions i Amnistia Internacional que no tenen seu a la ciutat.

Així doncs, vista la curta distància que separa Delft de La Haia, he aprofitat l'oportunitat d'entrar a la sala on, per exemple, han jutjat a Karadzic al Tribunal Penal Internacional per l'antiga Iugoslàvia.

Tribunal Penal Internacional per l'antiga Iugoslàvia

Com que oficialment no es permeten fer fotos dins, us he posat una de fora. Després, he passat pel World Forum on he recullit un munt de prospectes i he saborejat productes dels diferents països en el que ha sigut un bon vermut.

Com a comentaris, us puc dir que el vi Porto és més fort que el de Xipre i més bo; que al stand de Xipre hi havien portat un patriarca ortodox (m'ha fet molta gràcia) i hi tenen un formatge de cabra(?) bastant bo; que a Àustria tenen un vi blanc afruitat que no està malament; que a Kenya fan "empanadilles" de carn bones, però sense res més; que a Lituania fan un pastís amb una forma extranya que sembla un arbre de Nadal; que a Malta fan galetes que semblen les galetes salades del súper; que els que us agrada el ron al stand de Cuba en donaven gratis (sol i amb Coca-Cola); i si un junta els vins de Portugal, Xipre, Malta, Àustria, el rom Cubà, els licors de Lituània i Letònia, un podia sortir bastant malament del fòrum.  

Tot i que no els he citat, també estaven presents: Finlàndia, Noruega, Croàcia, Polònia, Nicaragua, Kazakhstan, Kosovo, Geòrgia, Irlanda, Camerun, Filipines i Eslovàquia. Estònia, Suècia, República Txeca, Croàcia i Kenya també han obert avui les seves ambaixades.

Bufa fort

Com tots sabreu, els Països Baixos són un país molt pla. Si el sobrevoleu en un dia clar, veureu una gran extensió plana i verda dividida en canals.

Concretament, una tercera part del país es troba sota el nivell del mar amb el punt més baix a -7 m. Amb 877 m trobem el punt més alt del país, però es tracta del volcà d'una illa del Carib. A Europa, hem d'anar fins a la frontera amb Alemanya per trobar un turó de 322 m que corona el país. Perquè us feu una idea Sant Cugat es troba a uns 120 m sobre el nivell del mar, Montjuic mesura uns 180 m i el Tibidavo poc més de 500 m.

I una de les grans conseqüències d'aquesta geografia és que no hi ha absolutament res que aturi el vent. I això és nota... i molt!

El vent bufa molt fort i en totes direccions. Sempre va en contra teva i incrementa la sensació de fred, de tal manera que en un bon dia d'estiu assoleiat has de posar-te una suadera. A més, en un mes que sóc aquí diria que mai ha bufat en la direcció cap a on em movia. Maleïda llei de Murphy...

La torre de l'esquerra de la Centraal Station d'Amsterdam no és un rellotge, sinó una agulla que indica la direcció del vent. M'hi vaig fixar, perquè l'agulla es movia molt i vaig pensar que el rellotge s'havia espatllat, però no.

Tot i que no es veu bé en aquest arbre del campus, les branques estan lligades a un cercle metàlic. Suposo que deu ser idea del jardiner perquè el vent no deformi massa l'arbre i no s'emporti les branques.

Aquí es pot veure un molí de vent en forma de flor davant una facultat del campus. Darrera té una "veleta" que l'orienta en direcció del vent. A vegades no para de girar i reorientar-se.

Dia de mercat

Dijous i dissabte són dies de mercat a Delft. I representen una bona oportunitat per comprar menjar fresc a bon preu. A més, els productes frescos són de grangers i altres, com formatges i pastes, més artesanals. Jo intento anar sempre que puc i determinades coses només les compro allà, com trossos de formatge i fruita. Ara és temporada de maduixes a Holanda i al mercat en venen unes boníssimes! Allà també es poden comprar plàtans, raïm i taronges, que, obviament, no són locals.

 

 

 Markt un dijous amb la Niewe Kerk al fons

El dijous el mercat té lloc a Markt (mercat), una gran plaça al centre de Delft, entre el Stadhuis (Ajuntament) i la Niewe Kerk (Esglèsia Nova). La plaça és enorme, però de 9 a 17h està ocupada per un munt de parades. La majoria són de fruita i verdures, però tambè n'hi ha de formatge, pollastres, peix i flors. Hi ha algun forn, on es pot veure com fan pa i pastes. També s'hi poden trobar parades de mitjons, mantes, accessoris per la bici, paelles, carteres i bolsos. I si un té gana, hi ha parades de menjars i les peixeteries serveixen alguns plats.

 

 

Parades del mercat

 

Stadhuis i bicicletes (no podien faltar)

El dijous també es poden trobar parades de plantes i flors a Brabantse Turfmarkt. 

El mercat canvia de lloc el dissabte i es fà en els carrers Brabantse Turfmarkt i Burgwal, que formen una L, de 9 a 16h. S'hi veuen menys parades que el dijous i està més enfocat a menjar i flors. Hi ha parades que repeteixen, però n'hi ha que no i què només venen un dels dos dies. Per exemple, el meu venedor de formatge habitual només ve els dissabtes i ven un Maasdammer boníssim.

 

 

 

 

La última és on jo compro el formatge a trossos. Si vull talls fins, vaig al super. Després del formatge, el que més m'agrada són els cartells com anuncien els preus. Quan mouen un formatge senser i l'obren és bastant graciós.

 

De totes maneres, per altres carrers del centre, es poden veure parades d'antiguitats, llibres, fòssils, porcelana... Són bastant curioses i variades.

Com podeu veure en aquest país els encanten les flors i no és difícil veure llocs on en venguin. De fet, és un dels màxims productors mundials i tenen alguns dels mercats més grans del món. I també "la borsa". 

PD: La majoria de fotos m'han sortit cremades, però no en tinc més.

Primer dia sense campanya

Tal com vaig anununciar a l'anterior post, ahir (dia 12) es van celebrar eleccions a la Twede Kamer. 

Els col·legis electorals són el primer a destacar. Van obrir abans de les 9 del matí (a les 8??) i van tancar a les 9 del vespre. A més, n'hi havia molts situats a les estacions de tren, centres comercials i fins i tot a la platja, de manera que es podria dir que ho posen fàcil. També cal dir que es pot demanar el vot fins que tanquen les urnes.

L'anterior càmera la formaven 10 partits, de tots colors i ideologies, com qui diu, a la carta del votant. Doncs, primera sorpresa: ara n'hi ha 11, ja que acaba d'entrar amb 2 diputats el flamant nou partit dels pensionistes, el 50+, creat recentment per defensar les pensions en temps de crisi.

A l'espera dels resultats definitius, el pastís s'ha repartit de la següent manera:

• VVD (lliberals): 41 diputats (+10) i 26,6% dels vots
• PvdA (laboristes): 38 diputats (+8) i 24,8 % dels vots
• PVV (extrema dreta): 15 diputats (-9) i 10,1% dels vots
• SP (extrema esquerra): 15 diputats (+0) i 9,7% dels vots 
• CDA (demòcratacristians): 13 diputats (-8) i 8,5% dels vots  
• D66 (lliberals d'esquerra): 12 diputats (+2) i 7,9% dels vots 
• CU (socialcristians): 5 diputats (+0) i 3,1% dels vots 
• GL (verds): 4 diputats (-6) i 2,3% dels vots 
• SGP (calvinistes): 3 diputats (+1) i 2,1% dels vots 
• PvdD (animalistes): 2 diputats (+0) i 1,9% dels vots
• 50+ (pensionistes): 2 diputats (+2) i 1,9% dels vots

Els grans perdedors de les eleccions són l'extrema dreta (VVD) i la democràcia cristiana (CDA). La CDA era el partit hegemònic i per exemple, entre 2002 i 2010 tenia entre 40 i 45 diputats (i el primer ministre Balkenende). Els verds s'han emportat també una bona patacada. Per contra, el partit dels animals manté els seus 2 diputats.

Tot i que no ho sembli, un dels grans favorits a les enquestes, fins a uns dies abans de les eleccions era el SP (extrema esquerra), que va arribar a liderar-les amb un bon marge durant un temps, però després el van avançar lliberals i laboristes en els 6 debats que van fer. Repeteixo: 6!

El líder laborista Diederik Samson va ser escollit fa 6 mesos i vivia en un vaixell fins fa poc. És físic nuclear i es va fer famós explicant de manera senzilla i entenedora l'accident. L'actual primer ministre Mark Rutte i guanyador de les eleccions és solter.

Ara els partits hauràn de pactar un nou govern i fer una mica de contursionisme. I en principi, un llarg temps d'espera. El què està clar, és que, com a mínim hi haurà un partit d'esquerres al govern. 

Ahir vaig llegir que els pressupostos de l'any que ve els presentaven el dia 18...

Campanya electoral

El proper 12 de setembre hi ha eleccions a la Tweede Kamer der Staten-Generaal (La Segona Càmera dels Estats Generals), la càmera baixa del parlament dels Països Baixos, equivalent al Congrés dels Diputats. L'altra càmera és el Senat.

Per aquest motiu, he vist militants de diferents partits repartint propaganda (i caramels) pel centre de la ciutat i pel campus de TU Delft, concretament PdvA, SP i D66. Una cosa curiosa és que els ordinadors de la universitat tenen com a "salvapantalles" propaganda de tots els partits polítics. També he vist cartells per Delft, Amsterdam i Rotterdam amb tots ells. És una cosa curiosa que tots els partits surtin junts en el mateix cartell en determinats llocs en canvi de la política habitual d'enganxar el teu cartell sobre el de l'altre.

Amb motiu de les eleccions, voldria explicar-vos com funciona el parlament.

A diferència de molts països europeus, el parlament dels Països Baixos és molt poderós i totalment independent del govern, fet que condiciona molt el poder executiu i l'obliga a oferir moltes explicacions i transparència. De fet, a la seva web es pot consultar integrament (i en anglès) el memoràndum de rescat bancari del Regne d'Espanya. Si això afegim que aconseguir una majoria no és fàcil, evita governs opacs basats en decrets. Es basa en la cultura democràtica d'un parlament fort que controla el govern i que té la potestat de proposar i redactar les lleis i de presentar propostes de resolució al govern després de qualsevol debat. Prova d'això és que la Constitució prohibeix compaginar càrrecs del govern amb el parlament, de manera que els ministres (primer ministre inclós) han de deixar l'acta en ser nomenats.

La Tweede Kamer té 150 diputats, que s'esculleixen en un plaç màxim de 4 anys. Malgrat això, la gran majoria de les eleccions són anticipades, bé perquè el govern perd la confiança de la càmera, o perquè es trenca la coalició de govern. En els últims 10 anys hi ha hagut 5 eleccions, tot i què no sempre implica un canvi de primer ministre.

Hi ha 19 districtes electorals, on cada partit presenta la seva llista. Però com que el repartiment d'escons és a nivell nacional, acostumen a presentar la mateixa. Els partits poden combinar llistes per obtenir més escons. Concretament a les llistes que van deixar a les busties de la residència n'he vist 2 entre partits d'esquerra i partits socialcristians. Tot i què només es pot votar una llista de partit, està permés votar el candidat preferit dins d'aquesta. Així doncs, els diputats s'assignen per ordre de la llista, però si un candidat supera un llindar (0,1675% dels vots vàlids) és escollit directament.

Fruit de la gran pluralitat dels Països Baixos des de la seva creació, el sistema és el més directament proporcional possible. Això fa que amb un 1/150=0,67% dels vots vàlids es pugui treure un escó. Si s'hi suma que s'hi presenten 20 partits, el resultat és un parlament molt fragmentat que només permet governs de coalició i obliga a pactar continuament. Com a resultat els governs són inestables, però tenen més consens. De fet, l'últim govern amb majoria absoluta data de 1891-1897 i s'han arribat a formar coalicions de 5 partits. Els escons que queden sense repartir, s'assignen mitjançant la llei d'Hond entre els partits amb representació.

Com a resultat de les eleccions de 2010, quan el partit laborista (PvdA) va trencar la coalició amb democratacristians (CDA i primer ministre) i socialcristians (CU) per no renovar la missió a Afganistan, la composició de la càmera és:

• VVD Volkspartij voor Vrijheid en Democratie (Partit del Poble per la Llibertat i la democràcia - lliberals): 31 (de 4t a 1r amb +3 diputats)
• PvdA Partij van de Arbeid (Partit del Treball - laboristes o socialdemòcrates): 30 (manté la plaça, però perd 12 diputats)
• PV Partij voor de Vrijheid (Partit de la Llibertat - extrema dreta euroescèptica i anti-islam): 24 i gran guanyador de les anteriors eleccions (5è partit al 2006 amb 9 diputats)
• CDA Christen Democratisch Appèl (Crida Demòcrata Cristiana - democratacristians): 21 i gran perdedor de les eleccions perdent la meitat de diputats i passant de 1r a 4t.
• SP Socialistische Partij (Partit Socialista - extrema esquerra, antics comunistes mahoistes): 15 (de 3r a 5è)
• D66 Democraten 66 (Demòcrates 66 - social-liberals): 10 un híbrid curiós
• GL GroenLinks (Esquerra Verda): 10
• CU ChristenUnie (Unió Cristiana - socialcristians): 5
• SGP Staatkundig Gereformeerde Partij (Partit Reformat Polític - calvinista ortodox): 2
• PvdD Partij voor de Dieren (Partit dels Animals): 2

Després de moltes negociacions es va formar un govern amb minoria liderat per liberals (VVD) que incloia democratacristians (CDA) recolzats en el parlament per l'extrema dreta (PV). El govern va caure perquè a 7 dies de la data fixada per Brussel·les, el PV es va negar a retallar. El pla d'ajust es va presentar després de pactar amb els partits europeístes.

Després de les eleccions, la Reina encomana a un informador buscar possibles coalicions i a un lider parlamentari (no necessariament el més votat) la formació de govern. Si té èxit, presenta el govern a la monarca i és nomenat primer ministre. La missió no és fàcil, sovint s'allarga molt en el temps (2-4 mesos) i la reina ha d'encarregar la tasca a diferents polítics.

Cases holandeses

Brabantse Turfmarkt, Delft

Tots els que hagueu estat algun cop a Amsterdam o a qualsevol ciutat d'Holanda, us haureu fixat que les cases adosades que trobeu pel carrer són molt estretes, tant que només hi ha 2 o 3 finestres a la façana.

I quina és la raó per la qual van decidir fa temps fer les cases tan estretes? Doncs els diners. Pel que sembla, antigament els impostos de propietat a les ciutats es pagaven en funció de l'amplada de la façana. D'aquesta manera, per evitar pagar impostos, es van construir edificis estrets amb 2 o 3 plantes superiors. Així, si veieu un edifici antic en una ciutat, sabreu que el propietari era ric.

Herengracht, Amsterdam

Però feta la llei, feta la trampa. Les cases enganyen, ja que en alguns casos (i quan és possible) la planta de l'edifici s'eixampla per darrera, ja que el que importava era l'amplada de la façana principal.  

Utrechtsestraat, Amsterdam

També, si us hi fixeu a les 2 fotos anteriors, veureu que la majoria de cases tenen una biga que sobresurt a dalt de tot. Allà s'hi penjava una politja que permetia elevar coses fins als pisos superiors. Fins i tot, n'he vist alguna amb la corda posada.

La majoria de les cases velles, tenen un negoci abaix i algunes fins a 2 portes diferents (treball i vivenda per separat). Llavors, just darrera la porta de la vivenda hi ha una escala amb molt pendent que puja ràpidament cap als pisos superiors.

Per acabar, comentar què no és extrany trobar cases amb la façana molt inclinada cap endavant. Dóna la sensació que els edifics estan tan comprimits per ambdos laterals que sobresurt pels cantons lliures. No tinc cap fotografia on es vegi clar, però fixeu-vos en la inclinació de les façanes de la dreta de la imatge anterior.

Markt, Delft

Oude Langendijk

Com podeu veure a la fotografia, el nom de l'entrada correspon al d'un carrer de Delft. No és el carrer més bonic de la ciutat, tot i què té un canal i cases velles què li donen el seu encant. És un carrer molt cèntric, a tocar de la plaça del mercat i per aquest motiu té moltes botigues, però això no és el què el fa especial.

En aquest carrer va viure, treballar i morir Johannes Vermeer. La seva casa ja no hi és, però se sap on vivia. La ciutat està molt orgullosa de la seva feina i per diversos punts de la ciutat es poden veure imatges dels seus quadres i fins i tot alguna estàtua inspirada en ells. 

 
Johannes Vermeer (1632-1675) va viure durant tota la seva vida a Delft i actualment és un dels pintors més famosos del món. Malgrat tot, va ser un complet desconegut fins al segle XIX, quan va ser "redescobert".

Quan es va casar es va mudar en aquest carrer, a casa la sogra, i va tenir 14 fills (tot i què bastants van morir joves, fins i tot massa aviat). Allà va establir el seu estudi on va pintar entre 34 i 37 obres (3 estan en dubte). Pel que sembla, un ciutadà de la ciutat (van Ruijven) era el seu mecenes i li comprava/encarregava les obres, fet que va evitar que moltes sortissin de la ciutat en aquells temps. Un altre era el flequer Hendrick van Buyten (sí, hi havia quadres penjats a les pastisseries a Holanda a aquella època, cosa que sorprenia als turistes contemporanis que anaven a Amsterdam). Això va fer que poca gent el coneguès fora de Delft, tot i ser famós i respectat a la seva ciutat. També era tractant d'art (amb quadres d'altres pintors) i era el cap del gremi d'artistes i pintors, que es reunia a la Sint-Lucasgilde. L'edifici sí què es conserva i actualment és un museu (Vermeer Centrum) i mostra còpies de les seves obres.

Llavors... on són les originals? Doncs repartides arreu del món. És una d'aquelles contradiccions de la vida: ets desconegut perquè les teves obres van quedar en un cercle molt proper i tancat i desprès s'han escampat per tot el món. Algunes estàn al Rijksmuseum (Amsterdam) o al Mauritshuis (la Haia), però la gran majoria fora del país a Nova York, Washington, Londres, París o ciutats alemanyes.

 la noia de la perla

Aquesta és una de les obres més conegudes. I també de les més simples, ja que és basa en la mirada i la perla com a punts d'atenció. La majoria de les seves obres representen escenes domèstiques en interiors. Hi ha molts detalls i molta pau i serenitat, segurament perquè feia poc que havia acabat la guerra dels 80 anys. Un missatge polític? De totes maneres, el què més destaca de la seva pintura és la seva maestria en l'ús de la llum i la il·luminació dels espais. Utilitzava pigments molt cars, que donaven colors intensos. Se sap que en alguns treballs va utilitzar una càmera fosca, però també s'han trobat marques de perspectives en moltes obres. Això fa que algunes semblin fotografies per la seva visió i pels punts que es volen destacar.

L'art de la pintura

Altres elements que surten sovint a les pintures són mapes de les Províncies Unides i les seves colònies i simbòls d'altres estats, mostra clara de què opina Vermeer (amunt n'hi ha un).

Vermeer pintava molt lentament, de fet només en feia 2 o 3 cada any. Aquest és el motiu pel qual hi ha tan poques obres i també la raó per la qual no vivia en l'abundància com Rembrant o Van Dick (que tenien palaus i cort pròpia fins i tot). De totes maneres, quan va morir va deixar un gran deute a la seva familia. Va ser enterrat a la Oude Kerk, i Anton van Leeuwenhoek va ser l'encarregat de liquidar el seu testament (i els deutes). Es creu que eren amics i què ell va ser qui li va proporcionar la càmera fosca i la seva cara per a dues pintures: l'astrònom i el geògraf. Curiosament, ell també va ser enterrat al mateix lloc.

Vista de Delft (Si us hi fixeu, el punt més il·luminat és la Niewe Kerk, amb el panteó dels Orange)