's-Gravenhage
és el nom oficial de Den Haag, La Haia. És la capital de la província
de Zuid Holland, seu del Parlament, del Govern, del Consell d'Estat, del
Tribunal Suprem i residència reial malgrat no ser la capital del país.
Aquest honor el té Amsterdam.
Complex del Binnenhof, la seu del Parlament i l'oficina del primer ministre (torre de l'esquerra).
També, com vaig comentar en un
post anterior
(http://vistadedelft.blogspot.com.es/2012/09/international-city-of-peace-and-justice.html,
no em deixa posar el link) la ciutat alberga més d'un centenar
d'organitzacions internacionals, principalment dels àmbits de la
justícia. De fet, se la coneix com a la ciutat de la pau i de la
justícia.
La Haia és la tercera ciutat més gran del país, després d'Amsterdam i Rotterdam i, a diferència de les anteriors i malgrat estar a la costa, no ha estat mai una ciutat portuària. Tampoc un centre tèxtil o industrial com altres ciutats que van ser importants en el seu temps, sinó un centre polític i administratiu.
El nom prové de des Graven hage,
que significa la finca del compte. Al segle XIII, els Comptes d'Holanda
(i de Zelanda) van adquirir una gran superífice por caçar i va
construir una residència, que posteriorment es va ampliar. Aquest és
l'origen del Binnenhof, l'edifici del parlament. Més tard van assentar
algunes estructures administratives del comptat, tot i que la seva
residència i capital era Haarlem al nord.
Part més antiga del complex parlamentari
Quan
un mira un mapa de la Haia costa identificar un centre històric com es
pot fer a moltes ciutats medievals i sembla un caos. Això és perquè la
ciutat no tenia muralles i va creixer de manera totalment desordenada.
Carrers a la zona més antiga
La
falta de muralles va fer que durant la revolta holandesa la ciutat
caigués molt fàcilment en mans dels exèrcits de Felip II. Malgrat això,
el 1588 es va convertir en la seu del govern i del parlament de la
República de les Províncies Unides, honor que ha
conservat fins ara (a excepció de breus períodes de temps). De totes
maneres, fins el regnat de Louis Bonaparte, no va rebre el títol de
ciutat, perquè el govern volia controlar-la, tot i que sí va gaudir de
certs privilegis. Durant el segle XIX es va convertir en una ciutat molt
residencial, plena de palaus i edificis senyorials per funcionaris de
l'estat i de les colònies retirats després d'anys de servei.
Lange Voorhout, una gran avinguda amb molts palaus i ambaixades.
La Haia també té platja en un districte que era un antic poble de pescadors.
El seu nom és Scheveningen, però té una pronunciació força especial i
difícil. Sembla que suficientment difícil per identificar col·laboradors
nazis infiltrats, que malgrat que parlessin molt bé l'holandès, no podíen amb el nom (ja que, malgrat assemblar-se força a l'alemany, el so de sch i de g és molt diferent).
Durant la segona guerra mundial, Alemanya va construir una línia fortificada des de Bayona (França) fins al cap Nord (Noruega) per protegir-se davant duna invasió britànica, el famós Mur Atlàntic. I diguem que no van tenir gaires contemplacions amb l'urbanisme de la ciutat. Com qui diu, línia pel mig i a terra el que tapa el camp de visió. També els britànics van bombardejar per error una zona bastant poblada per error, en canvi d'una base de missils V2. De totes maneres, la ciutat va sortir ben parada de la guerra, especialment comparada amb altres.
